Hábitos culturales de las mujeres en la Valencia del siglo XV
Escritoras y lectoras
Palavras-chave:
Literatura Catalana Siglo XV, Estudios de Género, Literatura Religiosa, Literatura ProfanaResumo
La ciudad de Valencia vive un auténtico momento de esplendor cultural durante el siglo XV. Factores demográficos, sociales y sobre todo económicos convierten a la ciudad mediterránea en un centro de gran actividad cultural favorecido por la instalación de la imprenta. Las mujeres de clase social acomodada no fueron ajenas a esta efervescencia literaria, son ávidas lectoras de libros de caballerías y de historias profanas. Aunque el número de escritoras es menor que el de los varones, con la notable excepción de Isabel de Villena y su gran obra Vita Christi, las mujeres fueron unas extraordinarias “animadoras” culturales: se documentan tertulias femeninas, se conservan epistolarios escritos por mujeres, e incluso el gran poeta Ausiàs March mantiene un breve debate con Tecla Borja. El presente trabajo trata de forma panorámica la actividad cultural con los datos que actualmente se poseen sobre la presencia femenina, autoras y lectoras documentadas y objeto de diferentes trabajos, así como las notas sobre la cultura femenina que aparecen dispersas en obras de titularidad masculina, pero en las que se da voz a las mujeres.
Downloads
Referências
Alemany, R. (1993).: “Dels límits del feminisme de la Vita Christi de sor Isabel de Villena”, en ALEMANY, Rafael et al. Actes del Nové Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes (Alacant-Elx, 9-13 de setembre de 1991), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, 1, 301-313.
Alemany R. (2012a). “Una visión filógina de Eva y María Magdalena”. Cultura neolatina. 72 (3-4), 325-349.
Alemany R. (2012b). “La interacción de lo humano y lo divino en la 'Vita Christi' de sor Isabel de Villena”, en Antonia Martínez Pérez, Ana Luisa Baquero Escudero, eds. Estudios de literatura medieval: 25 años de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Universidad de Murcia, 131-140.
Alemany R. (2023). “Teresa de Cartagena i Isabel de Villena: dues escriptores religioses del segle XV cara a cara”. en PEIRATS, Anna (ed.). Protagonistes i autores en l'occident europeu de la Baixa Edat Mitjana. Tirant Humanidades, 11-40
Alemany R. (2024). “Protocolo y precedencias en Vita Christi de sor Isabel de Villena, Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, 9, 131-156. https://doi.org/10.46583/specula_2024.9.1132
Arronis C (2009). “Traduccions literaturitzades: el cas de La imitació de Jesucrist de Miquel Peres (1482), en GREGORI, Alfons et al. Discurso sobre fronteras - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano, Uniwersytetu im.Adama Mickiewicza & Instytutu Ramon Llull.
Badia, L. (2015). Literatura medieval (III). Segle XV, en BROCH, Alex (dir). Història de la Literatura Catalana, Barcino-Enciclopedia Catalana.
Balcells, A. (1981). Historia dels Països Catalans, 2, Edhasa.
Beltran, R. (2025). Tirant lo Blanc: Cavalleria, imaginari i escriptura, Publicacions de la Universitat de València.
Berger, P. (1987). Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, tomo II, Edicions Alfons el Magnànim, 501-503
Cahner, M. (1977). "Debat epistolar entre Bernat Fenollar i Isabel Suaris", en Els Marges, 10, 71-75. https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/102931
Cançoner obretes (1900). Cançoner de les obretes en nostra llengua maternamés divulgades durant los segles XIV, XV i XVI, recullit e ordenat per Marià Aguiló y Fuster, Llibreria Verdaguer. URL https://www.lluisvives.com/obra/canconer-de-les-obretes-en-nostra-lengua-materna-mes-divulgades-durant-los-segles-xiv-xv-e-xvi--0/
Cantavella, R. (1988). “Lectura i cultura de la dona a l’Edat Mitjana: opinions d’autors en català”, Caplletra, 3, 109-117. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7621
Cantavella, R. (1992). Els cards i el llir. Una lectura de l’Espill de Jaume Roig, Quaderns Crema.
Cantavella, R. (2012). Alfons el Vell, Duc de Gandia, marqués de Villena i comte de Ribagorça. Lletra a sa filla Joana, de castig e de bons nodriments, CEIC Alfons el Vell.
Cantavella, R. (2013). “El denominat "estil afectiu" en la Vita Christi d'Isabel de Villena”, Els escriptors valencians del segle XV, Servei de Comunicació i Publicacions de la UV,193-233.
Cantavella, R. (2021)., “La carta pròleg d'Aldonça de Montsoriu a la «Vita Christi» d'Isabel de Villena, «Qui fruit ne sap collir»: homenatge a la profesora Lola Badia, Edicions de la Universitat de Barcelona, 135-143.
Chiner, J. (1993). “D'un ventre trist exir m'à fet natura. Ausiàs March i el seu naixement a València”, en FERRANDO, Antoni i Albert G. HAUF, Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, VII, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 65-80.
Chiner, J. (1997), Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Chiner, J. (1999), “1997, any March? Noves dades sobre el naixement d'Ausiàs”, en ALEMANY, Rafael (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 13-43.
Cingolani, S. (1998). Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, Tres i Quatre.
Cortés Timoner, M (2016).”’Fue levado mi entendimiento’: Teresa de Cartagena y la escritura mística en femenino”, Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 8, 148-163. DOI: https://doi.org/10.7203/scripta.0.9292
Duran, E. (2006-2007). “Quatre Àngeles Borja coetànies, entre parentes i conpíscues”, Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 1, 121-137. https://raco.cat/index.php/RevistaBorja/article/view/183441
Eiximenis, F. (1981). Llibre de les dones, edición crítica de Frank Naccarato. Curial Edicions Catalanes.
Fenollar, B. et al. (2002). Lo Passi en cobles, edició i estudi de Marinela Garcia, Institut Interuniversitari de Filología Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Fenollar, B. et al. (2025). Escacs d’amor, edición de Joan Borja, Aila.
Ferrando, A. (1978). Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Publicacions Universitat de Valencia.
Ferrando, A. (1978-82) "Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d'Isabel Suaris a la València quatrecentista", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXXVIII, 105-131. https://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/195761
Ferrando, A. (1983). Els certàmens poètics valencians, Institució Alfons el Magnànim.
Fita, F. (1887). “Tecla de Borja”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 10, 221-228. https://www.cervantesvirtual.com/obra/tecla-de-borja/
Fuster, J. (1968). “El món literari de sor Isabel de de Villena”, en Obres completes, I, Edicions 62, 153-170.
Fuster, J. (1989). Llibres i problemes del Renaixement, Institut de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Garcia Sempere, M. (2007). “La correspondencia amorosa entre Isabel de suris i Bernat Fenollar: algunes puntualizacions” en Actas del XI Congreso Internacional de la AHLM, León, Universidad de León, 581-588 https://www.ahlm.es/IndicesActas/ActasPdf/Actas11.2/01.pdf
Gasull, J. (1989). Obra religiosa, edición de Rosanna Cantavella i Salvador Jàfer, Institució Alfons el Magnànim.
Hauf, A. (1980). “L’espiritualitat catalana medieval i la devotio moderna”, en Actes del Cinqué col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andorra 1979), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 85-121.
Hauf, A. (1989). “El món cultural de sor Isabel de Villena”, en D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, Publicacions de l’Abadia de Montserrat- Institut de Filologia Valenciana, 303-321.
Hauf, A. (1991). “Text i context de l’obra de sor Isabel de Villena”, en Literatura valenciana del segle XV, Consell Valencià de Cultura.
Hauf, A. (dir) (2011). Panorama crític de la literatura Catalana, 2. Edat Mitjana. Segle d’Or, Vicens Vives.
Kempis, Tomàs La imitació de Crist, traducción catalana de Miquel Peres 1482. Novament publicada per Ramon Miquel i Planas, 1911.
Lopez-Casas, M. (2017). “Lectores humanistas y doble versión: variantes impresas para el Cancionero manuscrito E de Ausiàs March”, en MARTOS, Josep, ed., Variación y testimonio único. La reescritura de la poesía, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 181-196.
March, A. (2000). Poesies, edició a cura de Pere Bohigas, Barcino.
March, A. (2017). Dictats, edición de Robert Archer, traducción de José .M Micó y Marion Coderch, Cátedra.
Marqués de Santillana (1997). Comedieta de Ponza, Sonetos, Serranillas y otras obras, edición de Regula Rohland de Langbehn, estudio preliminar de Vicente Beltran, Crítica.
Martín, L. (2009), “La paròdia jurídica en Lo Somni de Joan Joan”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 46, 89-114. https://turia.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4758
Martines V. (2006). "Lectors i traduccions per a Tirant lo Blanch: Quixot, Renaixement, Barroc i Il·lustració per a la recepció de Tirant lo Blanch a Europa", en BALAGUER, Enric, El Quixot i els clàssics valencians, Publicacions de la Universitat d'Alacant, 81-116
Martinez Romero, T. (2018). Bernat Fenollar i Miquel Estela, poetes de Cançoner, Tres i Quatre.
Martinez Romero, T. (2017). A l’entorn de Lo somni Joan Joan”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 62, 171-186. DOI: https://doi.org/10.7203/caplletra.62.9575
Martínez Romero, T & I. Micó (1990). “Realitat i ficció al "Cançoner satíric valencià, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42, 227-275
Martos, J L. (2023). El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, Iberoamericana-Vervuert.
Martos, Josep Lluís (2024), Una trilogía de incunables inmaculistas valencianos, Ultreia. https://ultreia.ucv.es/index.php/ultreia/catalog/book/32
Miquel i Planas, T. (1911). Cançoner Satirich Valencià dels segles XV i XVI, Llibreria Miquel Rius.
Misteri (2010). Misteri d’Elx. Consueta de 1709, edición de Carmen Gómez y Francesc Massip, Tirant lo Blanc, 2010.
Peirats A. (2004). Una aproximació a l’Espill de Jaume Roig, Bromera.
Peirats A. (coord.) (2022). Isabel de Villena i l’espiritualitat europea tardomedieval, Tirant Humanidades.
Peres, M. (2007). La "vida de sancta Catherina de Sena", ed. de Carme Arronis Llopis, Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Peres, M. (2015). La vida de la sacratíssima Verge Maria" de Miquel Peres (1494), ed. de Carme Arronis Llopis, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Riquer, M. de (1982). Història de la Literatura Catalana. Part antiga, 3 vols., Ariel.
Riquer, M. de (1990). Aproximació al Tirant lo Blanc, Quaderns Crema.
Riquer, M. de, L. Badia (1984). Les poesies de Jordi de Sant Jordi, Tres i Quatre.
Roig, J. (2010). Spill, ed. crítica de Anna I. Peirats Navarro, Academia Valenciana de la Llengua.
Roig, J. (2014). Espill, edición crítica de Antònia Carré. Barcino.
Roig, J. (2021), Espill, edició i introducció d’Anna I. Peirats, Institució Alfons el Magnànim
Roís de Corella, J. (1983), Obres completes, I: Obra profana, ed. Jordi Carbonell, Tres i Quatre.
Roís de Corella, J. (2001), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, ed. Josep Lluís Martos, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Roís de Corella, J. (2013). Psalteri, edició, estudi, introducció i notes de Josep Lluís Martos, Institució Alfons el Magnànim.
Roís de Corella, J. (2014). Obra completa, estudi i edició de Vicent J. Escartí, Institució Alfons el Magnànim.
Roís de Corella, J. (2020). Lo Cartoixà, 4 vols. edición crítica de Vicent Garcia Peris, Academia Valenciana de la Llengua.
Rubió, J. (1984). Historia de la literatura catalana, 3 vols., Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rubio Vela, A. (2010). Joanot Martorell y el condado de Denia. Una clave en el Tirant, Gráficas Papallona.
Serrano y Sanz, M. (1903). Apuntes para una biblioteca de escritoras españolas (1401-1833), 2 vols. 167-168 https://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000255876)
Soriano, L. (2022). “Els viatges dels incunables del Tirant (1490 i 1497) fins a la Hispanic Society of America”, Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 9, 281-301. https://raco.cat/index.php/MagnificatCLM/article/view/412381
Torró, J. (2001). «Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV», Revista de Catalunya, 163, ps. 97-123. Narpan. http://www.narpan.net/documents/tirant.htm
Torró, J. (2005). “Ausiàs March, falconer d’Alfons en Magnànim”, en ALEMANY, Rafael, Martos Josep L. y Manzanaro Josep M. (coords.), Actes del X Congrés de la Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant 2003, Institut Interuniversitari de Filologia, 1521-1538.
Torró, J. (2013). “Nota per a la identificació de Isabel de Llorís”, Tirant, 16, 373-374. URL: http://ojs.uv.es/index.php/Tirant/article/view/3378
Twomey, L. (2013). The Fabric of Marian devotion in Isabel de Villena’s Vita Christi, Woodbrige, Tamesis.
Villalmanzo, J. (1999). Documenta Ausiàs March, Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.
Villalmanzo, J. y J. Chiner (1992). La pluma y la espada. Estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483), Ajuntament de València.
Villena, I. de (2022), Vita Christi, estudi, edició’ notes d’Albert Hauf, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Zaragoza, V. (2022), Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult, Tres i Quatre.
Downloads
Publicado
Como Citar
Edição
Seção
Licença

Este trabalho está licenciado sob uma licença Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
Esta obra está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional.
Los/as autores/as que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:
1. Los/as autores conservan los derechos de autor y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicaci´´ón del trabajo bajo una licencia Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0 Internacional. Por esto pueden compartir el trabajo con la referencia explícita de la publicación original en esta revista.
2. Revista Melibea permite y anima a los autores a difundir la publicación realizada electrónicamente, a través de su enlace y/o de la versión postprint del archivo descargado de forma independiente.










